La casa Penya
La Casa Penya és un centre d’ educació ambiental i voluntariat situat a la Marjal d’ Almenara-Almardà. Es tracta d’ una antiga casa arrossera propietat de l’ Ajuntament de Sagunt i gestionada per Acció Ecologista-Agró.
La restauració d’ aquest centre ens permet descobrir el patrimoni natural i cultural lligat a les zones humides i al conreu de l’ arròs. Així com desenvolupar diferents activitats educatives i participatives per conservar i donar a conèixer el valor de les zones humides.
Les barques
Tot i que en l’actualitat sols trobem restes d’aquestes embarcacions a l’Albufera de València, eren comunes a les zones humides. Barques de fusta, de dimensions reduïdes i de poc calat que funcionaven amb vela llatina o amb una perxa. Per l’escassa profunditat de l’aigua, la perxa (pal de fusta llarg) s’utilitzava per a clavar-la al fang i així impulsar el moviment de la barca, que s’emprava per a cultivar l’arr´òs o per la cacera.
El sequer
Els sequers, o eres, eren amplis espais utilitzats per a estendre el gra (blat, arròs…) perquè s’eixugara abans de passar-li el trill. En aquest cas, es tracta d’una esplanada recoberta amb rajoles de ceràmica, la majoria de les quals encara es conserven.
La roda
la roda hidràulica és un dels invents més antics per a crear energia a partir de l’aigua en moviment. Les sénies situades a les zones humides solien tindre altres usos, com és el de desaiguar els camps d’arròs en època de collita. Aquestes rodes no utilitzaven l’aigua com a força motriu, ja que se situava al mateix nivell. Feien servir la força del bestiar per a fer-les funcionar fins a finals del segle XIX, quan comencen a funcionar amb motors.
El cultiu de l'arròs
La fanquejada
La fanquejada
Al mes de febrer es prepara la terra d’arròs. Cal entrar a la marjal a remoure la terra i preparar-la per a plantar. Antigament es feia amb haca, després es van utilizar maquinàries més modernes, de les quals hui en dia en queden ben poques.
La plantació
La plantació
Des de Sant Josep fins al mes de juny és la temporada de plantació. Primer es prepara el planter a casa per evitar que la terra tinga un excés d’aigua o que, a falta d’aigua, es quartege.
La sega
La sega
La collita de l’arròs es fa entre el 20 de setembre i el 20 d’octubre. La sega es feia amb corbella i per garbells. L’arròs es podia traure amb la barca o amb el tiràs, que era una superfície de fusta d’uns 2 m² que amb l’ajuda d’una haca s’estirava per l’aigua o pel fang i evitava que es banyara.
El sequer
El sequer
Una vegada collit l’arròs, s’havia d’eixugar per tal que no es fera roí i fora de bona qualitat. Una vegada allí es donava pas a la parva. Es trillava amb l’ajuda de carro i haca per separar el blat de la palla. El següent pas era pujar-lo a les andanes de les cases perquè continuara assecant-se.
El molí
El molí
Finalment, sols quedava la mòlta. En aquest procés se separava la corfa de l’arròs. Així, l’arròs passava per diferents garbells per diferenciar la seua qualitat. De cada mòlta s’extreien diferents productes: el pallús (corfa) s’utilizava per a mantindre…
El molí
El molí
… el gel, en l’obra com a aïllant del fred i de la calor o com a combustible per a fer energia elèctrica. Els mitjos i morret (arròs de menys qualitat) de la segona mòlta s’utilitzaven per al bestiar o per a fer sèmoles. I finalment l’arròs blanc, del qual hi havia diferents tipus.