La Casa Penya

Des de l’inici dels temps, les persones ens hem proveït dels recursos que ofereix la natura per sobreviure. A l’edat antiga, ja havíem aconseguit domesticar plantes i animals. El bestiar es tenia a casa i l’agricultura era bàsicament de secà. Aleshores érem poques persones les que ocupàvem el paisatge, organitzades en pobles emmurallats amb cases fetes d’adob (fang) i pedres.

L’aigua de la pluja era emmagatzemada en cisternes o pous per al consum humà. Ja els ibers diferenci- aren les aigües per a consum de l’aigua per netejar o l’usada per a altres finalitats, com per exemple les que s’utilitzaven per a tenyir teixits o per a treballar el cànem i el lli. I foren els romans els qui aconseguiren desplaçar l’aigua a les ciutats, mitjançant construccions com els aqüeductes.

A l’edat mitjana, tot i que l’agricultura continua sent de secà, s’amplien els cultius de regadiu portats pels musulmans, que introdueixen nous elements per a l’aprofitament humà de l’aigua. Sèquies, canals i molins comencen a estendre’s pel territori.

Encara que es tracta d’una època fonamentalment rural, les persones comencem a especialitzar les nostres tasques en oficis: ferrers, fusters, picapedrers, ceramistes, flequers… transformen els materials que prenen de la natura per poder vendre’ls al mercat. Així, les persones disposem de més recursos i vivim millor, alhora que ocupem més espai en la natura.

L’edat moderna és la dels descobriments, dels il·lustrats, de pirates i bandolers. El temps ja no el marca el Sol i la Terra, sinó els rellotges. L’agricultura no sols és per a autoconsum, sinó per al comerç de luxe que es materialitza en edificis espectaculars com són les llotges d’aquella època.

S’introdueixen nous cultius vinguts d’Amèrica i el regadiu guanya un poc d’espai al secà. La majoria de la població, però, encara és pobra i la manca de recursos i d’higiene estenen epidèmies com la pesta. Metges i farmacèutics han de trobar els seus remeis a la natura.

És en aquest moment que comença a créixer la població. Les persones podem viure millor gràcies a tot allò que hem extret a la natura. Cada vegada en som més i ocupem més espai. Hem doblat la població mundial en molt poc de temps.

Però ara, a més d’agafar coses a la natura, li’n tornem: els residus de cada vegada més gent, la contaminació de la indústria i de l’energia que utilitzem. Mentre que abans sols generàvem aigües brutes i restes orgàniques, ara la contaminació és química. La capacitat humana per transformar la natura augmenta i les seues conseqüències afecten tot el planeta.